«Per» o «per a»: la regla pràctica per no fallar-la a l’examen
Poques coses generen tanta inseguretat com aquesta parella. Part de la culpa és que la tradició gramatical hi ha canviat de criteri, i part és que el castellà distingeix por i para d’una manera que no encaixa del tot amb el català. La bona notícia per a qui prepara el certificat és que la part que realment es penalitza és petita i es pot resoldre amb tres regles.
Regla 1: davant d’un sintagma nominal, la distinció és clara
Quan darrere hi ha un nom o un pronom, per i per a tenen significats diferents i no són intercanviables.
| S’escriu | Valor | Exemple |
|---|---|---|
| per | causa o motiu | El van premiar per la seva trajectòria. |
| per | agent de la passiva | La proposta va ser aprovada pel ple. |
| per | lloc de pas o mitjà | Passegem pel parc. T’ho envio per correu. |
| per | temps aproximat o durada | Ho deixem per dilluns. |
| per a | destinatari | Aquest informe és per a la directora. |
| per a | destinació o ús | Una sala per a reunions. Un ajut per a estudiants. |
| per a | termini final | Cal tenir-ho enllestit per a finals de mes. |
Prova ràpida: si pots substituir-ho per «destinat a» o «amb destinació a», és per a. Si pots substituir-ho per «a causa de» o «a través de», és per.
Atenció a la contracció: davant de l’article masculí, per a + el fa per al i per a + els fa per als. Les formes *per a el i *per a els no s’escriuen mai. Davant de la, les, l’ no hi ha contracció: per a la, per a les, per a l’alumnat.
Regla 2: davant d’infinitiu, «per» és sempre segur
Aquí és on hi ha hagut més discussió normativa. La gramàtica de l’IEC accepta dos usos: per + infinitiu quan s’expressa la finalitat de l’acció, i per a + infinitiu quan s’expressa la destinació, sobretot en registres formals i quan l’infinitiu no depèn d’un verb d’acció voluntària.
- Finalitat de l’acció (el més habitual): «Hem convocat la reunió per decidir el calendari». Aquí per és la tria general i mai no és error.
- Destinació: «Una eina per a tallar metall», «material per a reciclar». S’hi pot posar per a perquè no hi ha cap agent que actuï amb intenció.
Criteri pràctic per a l’examen: davant d’infinitiu, escriu per, llevat que la construcció sigui clarament de destinació d’un objecte. Cap tribunal no penalitza «ho fem per millorar el servei». En canvi, un per a col·locat a l’atzar davant d’infinitius d’acció («*vaig trucar per a saber-ho») sí que delata inseguretat.
Regla 3: els cinc contextos on l’error és inequívoc
- Causa amb per a. *«El van multar per a excés de velocitat» → per. La causa no és mai per a.
- Destinatari amb per. *«He portat un regal per la teva germana» (si vols dir que és seu) → per a la teva germana. Amb per, la frase vol dir «en nom d’ella» o «a causa d’ella».
- *Per a el / *per a els. Cal contreure: per al, per als.
- *Per a que. No existeix. La conjunció final és perquè + subjuntiu: «T’ho explico perquè ho entenguis». I per què separat i amb accent només és interrogatiu o relatiu: «No sé per què ho ha fet», «la raó per què ho va fer» (millor: per la qual).
- Confondre perquè causal i final. Amb indicatiu és causa («No hi vaig perquè plou»); amb subjuntiu és finalitat («Ho faig perquè ho vegis»). L’error d’usar indicatiu en una final és freqüent i es penalitza com a morfosintaxi.
Com practicar-ho en cinc minuts al dia
Agafa qualsevol text formal que hagis escrit i marca totes les aparicions de per i per a. Per a cada una, digues en veu alta quin valor hi té: causa, agent, mitjà, destinatari, destinació, finalitat. Si no en saps dir el valor, és molt probable que estigui malament. Aquest exercici de dos minuts descobreix més errors que qualsevol taula memoritzada, perquè l’error de per/per a no és de coneixement: és de descuit.
A l’examen, la construcció apareix tant a l’Àrea 2 (ítems d’opció múltiple sobre preposicions) com a l’expressió escrita, on un correu formal o una instància n’acumulen sis o set aparicions en poques línies. És, per densitat, una de les preposicions més rendibles de dominar.
Comprova si realment ho domines
Vint preguntes de nivell C1-C2 i un resultat per àrees en uns cinc minuts. Gratuïta i sense registre.
Continua per aquí
- ExamenCom és l’examen C2 de català: estructura, durada i nota per aprovarLes tres àrees, el que val cadascuna, quant dura, quina és eliminatòria i què significa exactament «aprovar amb un 60 %».Llegeix la guia →
- ExamenCom és l’examen C1 de català i en què es diferencia del C2Les àrees de la prova, el tipus de textos que demanen i les diferències concretes de nivell entre el C1 i el C2.Llegeix la guia →
- EscripturaEl text expositiu al C2: estructura, registre i errors típicsUn esquema de treball provat per escriure un expositiu de C2 en 45 minuts, amb el vocabulari de la impersonalitat i la despersonalització.Llegeix la guia →
- ExamenL’expressió escrita del C2: què avaluen exactamentL’Àrea 1 és eliminatòria i val el 57 %. Aquests són els criteris de correcció i com traduir-los en decisions concretes mentre escrius.Llegeix la guia →