Apostrofació: la regla completa amb totes les excepcions
L’apostrofació sembla un tema menor fins que veus la freqüència amb què apareix: en un text de 300 paraules d’expressió escrita, un candidat mitjà escriu entre trenta i quaranta articles i preposicions. Si en falla el 10 %, són tres o quatre errors ortogràfics regalats en un sol exercici.
La regla bàsica
S’apostrofen el, la i de davant de paraula que comença amb vocal o h muda:
l’home, l’avió, l’escola, l’ocell, l’hora, d’aigua, d’Espanya.
No s’apostrofen mai li, els, les, ni, que ni la preposició a: «a Anna», «que Anna», «les universitats».
L’excepció que decideix l’ítem d’examen: i/u àtones
L’article femení la i la forma una NO s’apostrofen davant de i o u àtones, ni que hi hagi una hac al davant:
| No s’apostrofa | Sí que s’apostrofa |
|---|---|
| la unió, la universitat, la humitat | l’única, l’úlcera, l’ungla |
| la incidència, la imatge, la infermera | l’illa, l’índole, l’ira |
| una hipòtesi, una idea | l’ínfima part, l’última |
La clau és la tonicitat: si l’accent recau sobre la i o la u inicial, s’apostrofa; si no, no. Amb l’article masculí i amb de aquesta restricció no existeix: l’institut, l’humor, d’imatges, d’universitats.
Altres casos que cal tenir clars
Paraules que comencen per s líquida
No s’apostrofa: el striptease, la Scala, de Stalin. Són mots estrangers amb s + consonant.
Noms de lletres
la a, la e, la efa, la hac: no s’apostrofen.
La conjunció o i el mot un
El o, la i quan parlem de la conjunció mateixa: «la i és copulativa».
Sigles
Depèn de com es llegeixin. Si la sigla es pronuncia com un mot que comença amb vocal, s’apostrofa: l’ONU, l’IVA, l’ITV (llegit «itevé»). Si es lletreja i la primera lletra comença amb consonant en el nom de la lletra, no: la UGT («u-ge-te»), el PSC. Per contra, l’FBI («efe-be-i») sí que s’apostrofa perquè el nom de la lletra f comença amb vocal.
Xifres
S’apostrofa segons la lectura: d’11 anys («d’onze»), l’1 de maig, però de 500 metres («de cinc-cents»).
Cometes, cursives i títols
L’apòstrof s’aplica igualment: l’«Oda a la pàtria», d’Els Sopars. No s’ha de deixar l’article sense apostrofar només perquè el que segueix va entre cometes.
Les contraccions
Quan no hi ha apostrofació, hi ha contracció: a + el = al, de + el = del, per + el = pel, i els plurals als, dels, pels. Però la contracció desapareix si l’article s’apostrofa: a l’institut (no *al institut), de l’hospital, per l’avinguda. Aquest és un error molt visible i molt fàcil d’evitar.
Compte també amb ca i els noms propis: a ca l’Anna, i amb el fet que davant de títols i noms d’institucions la contracció es manté igualment: del Departament d’Educació.
Un truc de revisió per a l’examen
Quan et quedin cinc minuts, no rellegeixis el text sencer buscant idees: fes una passada exclusivament ortogràfica resseguint amb la mirada tots els la, el, de, al i del. És una lectura mecànica de noranta segons que sol recuperar dos o tres errors. En una prova on l’Àrea 1 és eliminatòria i cal arribar al 60 %, aquests punts no són anecdòtics.
Comprova si realment ho domines
Vint preguntes de nivell C1-C2 i un resultat per àrees en uns cinc minuts. Gratuïta i sense registre.
Continua per aquí
- ExamenCom és l’examen C2 de català: estructura, durada i nota per aprovarLes tres àrees, el que val cadascuna, quant dura, quina és eliminatòria i què significa exactament «aprovar amb un 60 %».Llegeix la guia →
- ExamenCom és l’examen C1 de català i en què es diferencia del C2Les àrees de la prova, el tipus de textos que demanen i les diferències concretes de nivell entre el C1 i el C2.Llegeix la guia →
- EscripturaEl text expositiu al C2: estructura, registre i errors típicsUn esquema de treball provat per escriure un expositiu de C2 en 45 minuts, amb el vocabulari de la impersonalitat i la despersonalització.Llegeix la guia →
- ExamenL’expressió escrita del C2: què avaluen exactamentL’Àrea 1 és eliminatòria i val el 57 %. Aquests són els criteris de correcció i com traduir-los en decisions concretes mentre escrius.Llegeix la guia →