L’accent diacrític: els 15 mots que queden i els que ja no en porten

Actualitzat el 2026-08

De tots els punts de normativa que entren al C1 i al C2, l’accent diacrític és el que ha canviat més recentment i, per això mateix, el que genera més inseguretat. Molts candidats van aprendre l’ortografia amb una llista de més de cent mots accentuats i encara escriuen *dóna, *sóc o *vénen per instint. Des de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2017, que recull la reforma aprovada el 2016), la llista és tancada i molt més curta: quinze mots, i prou.

Què és exactament un accent diacrític

És un accent gràfic que no serveix per marcar la síl·laba tònica —això ja ho fan les regles generals d’accentuació— sinó per distingir dos mots que s’escriurien igual i que tenen significats diferents. Per això és una excepció: el mot accentuat trenca la regla general perquè, sense l’accent, es confondria amb un altre.

El criteri de la reforma va ser precisament aquest: mantenir només els casos en què la confusió és realment possible en una frase normal. Si el context desfà l’ambigüitat sense esforç, l’accent sobra.

La llista dels 15 mots vigents

Amb accent	Significat	Sense accent	Significat
bé	adverbi / substantiu (‘possessió’)	be	xai; nom de la lletra B
déu	divinitat	deu	número 10; verb deure; font
és	verb ser	es	pronom feble
mà	part del cos	ma	possessiu (ma mare)
més	quantitatiu	mes	mes de l’any; conjunció antiga
món	el planeta	mon	possessiu (mon pare)
pèl	filament	pel	contracció per + el
què	relatiu tònic i interrogatiu	que	conjunció i relatiu àton
sé	verb saber	se	pronom feble
sí	afirmació	si	condicional; nota musical
sòl	terra, superfície	sol	astre; sol/sola; verb soler
són	verb ser	son	ganes de dormir; possessiu
té	verb tenir	te	infusió; pronom; lletra T
ús	acció d’usar	us	pronom feble
vós	tractament personal	vos	pronom feble

A aquests quinze mots s’hi afegeixen els seus derivats i compostos quan mantenen la mateixa forma tònica: adéu, rodamón, subsòl, a contrapèl, també (que ja s’accentua per regla general), déu-n’hi-do. I els plurals, quan existeixen: béns, déus, pèls, sòls, usos no (perquè ja no hi ha confusió).

Els mots que han perdut l’accent (i que encara veuràs escrits amb accent)

Aquesta és la part que fa perdre punts, perquè l’error ja no és oblidar l’accent sinó posar-n’hi un que sobra. Ara s’escriuen sense accent:

dona (verb donar i substantiu): «Ell em dona la raó».
soc (verb ser): «Jo soc aquí».
venen, vens, ven (de venir i de vendre): «Demà venen els inspectors».
net, nets (‘fill del fill’ i ‘no brut’): «El meu net té tres anys».
os, ossos, bota, joc, mora, pols, sec, ves… i la resta de l’antiga llista.
Els interrogatius indirectes no canvien de regla: què continua accentuat sempre que sigui tònic («No sé què vol»), i que àton, mai.

Regla mental que funciona: si el mot no és a la taula de quinze i no és derivat d’un que hi és, no porta diacrític. Pot portar accent per la regla general (com també o arròs), però això és una altra cosa.

Els tres errors que més surten a les proves

*Dóna, *sóc, *vénen. És l’error de qui es va formar abans del 2016. Un text de 300 paraules en pot acumular tres o quatre, i cada un compta com a error normatiu.
Confondre què i que. No és qüestió de llista: què s’accentua quan és tònic, és a dir, quan és interrogatiu («Què vols?»), exclamatiu («Què n’és, de llarg!») o relatiu darrere de preposició («el tema de què parlàvem»). La conjunció que («Diu que vindrà») és àtona i no en porta mai.
Confondre sí i si. Amb accent, afirmació o pronom tònic reflexiu («ho va fer per si mateix» és sense accent; «va dir que sí» amb accent). Sense accent, la conjunció condicional.

Com estudiar-ho perquè no falli sota pressió

La llista de quinze es memoritza en un quart d’hora; el que costa és desactivar l’automatisme antic. El mètode més ràpid és el contrari del que sembla: en comptes de repassar els quinze mots, fes una llista dels cinc mots que tu escrius malament —normalment dona, soc, venen, net i un de personal— i revisa’ls expressament al final de cada text que escriguis. En dues setmanes l’automatisme canvia.

I recorda que a la prova d’expressió escrita l’accentuació no es puntua a part: forma part del criteri de domini de la norma, que és el que més pes té. Cinc diacrítics mal posats en un escrit formal no són cinc errors petits; són una impressió global d’ortografia insegura.

Comprova si realment ho domines

Vint preguntes de nivell C1-C2 i un resultat per àrees en uns cinc minuts. Gratuïta i sense registre.

Fes la prova de nivell